>> Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/els-meus-records-els-sento-confusos/741817 Els meus records els sento confusos. Darrera la confusió de colors satinats, colors sèpia i colors blancs i negres s'amaga la crueltat de l'experiència. El pas dels anys fets memòria aguditzen un sentit amorf i displicent que espaordeix i lamenta fets passats. Els meus records els sento confusos, i, no ha vingut ningú a demanar-me si encara són els mateixos, malgrat tot, Per què buscar raons? Per què trobar explicacions? Per què molestar-se? Els meus records els sento confusos. No obstant, reneixo a cada instant i els meus records reviscolen i naufraguen i es desorienten i s'enfonsen i esbufeguen i no troben destí que els dongui color. Els meus records els sento confusos. Han descolorit, s'han esmorteït, han perdut força i concreció. Sí, és trist, no recordo l'abans de la mateixa manera que ho visquí. Ho visquí envoltat de colors i de realitats concretes i d'ambients tancats i oberts. Els meus records els sento confusos, i, no cal fer esforços per recuperar-los. És inútil i en va, lluita perduda. Els tons sèpia i satinats els han rellevat, tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles. He esdevingut pres del present, captiu del futur, obstacle del passat... Quan esperava reviure amb la mateixa intensitat. Els meus records els sento confusos. I segueixo sense aclarir les imatges dels records. Es van enfosquint cada hora que passa, cada dia la seva tinta es deprèn una mica, cada dia que passa, he perdut algún record. Alguna cara ja no recordo, algún fet se m'escapoleix, alguna paraula s'esvaeix. Els meus records els sento confusos, però sento que l'experiència es reforça, que els fonaments són molt avall, que creixo i creixo i la resta... se'n va avall, avall i avall i s'enfonsa en el fang de l'equitat. Em sento un gegant amb peus de fang, jo creixo amunt, els meus peus... s'enfonsen cada cop més i més... Els meus records els sento confusos i no hi ha qui ho corrobori, com tampoc qui ho desaprovi, simplement són sentits vitalicis. Els records tenen peus de fang I les noves vivències... Arriben des de dalt i ocupen el present, es manifesten amb colors més vius i són àgils, van i vénen... i... rius! - @llamps_i_trons"/> >> Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/els-meus-records-els-sento-confusos/741817 Els meus records els sento confusos. Darrera la confusió de colors satinats, colors sèpia i colors blancs i negres s'amaga la crueltat de l'experiència. El pas dels anys fets memòria aguditzen un sentit amorf i displicent que espaordeix i lamenta fets passats. Els meus records els sento confusos, i, no ha vingut ningú a demanar-me si encara són els mateixos, malgrat tot, Per què buscar raons? Per què trobar explicacions? Per què molestar-se? Els meus records els sento confusos. No obstant, reneixo a cada instant i els meus records reviscolen i naufraguen i es desorienten i s'enfonsen i esbufeguen i no troben destí que els dongui color. Els meus records els sento confusos. Han descolorit, s'han esmorteït, han perdut força i concreció. Sí, és trist, no recordo l'abans de la mateixa manera que ho visquí. Ho visquí envoltat de colors i de realitats concretes i d'ambients tancats i oberts. Els meus records els sento confusos, i, no cal fer esforços per recuperar-los. És inútil i en va, lluita perduda. Els tons sèpia i satinats els han rellevat, tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles. He esdevingut pres del present, captiu del futur, obstacle del passat... Quan esperava reviure amb la mateixa intensitat. Els meus records els sento confusos. I segueixo sense aclarir les imatges dels records. Es van enfosquint cada hora que passa, cada dia la seva tinta es deprèn una mica, cada dia que passa, he perdut algún record. Alguna cara ja no recordo, algún fet se m'escapoleix, alguna paraula s'esvaeix. Els meus records els sento confusos, però sento que l'experiència es reforça, que els fonaments són molt avall, que creixo i creixo i la resta... se'n va avall, avall i avall i s'enfonsa en el fang de l'equitat. Em sento un gegant amb peus de fang, jo creixo amunt, els meus peus... s'enfonsen cada cop més i més... Els meus records els sento confusos i no hi ha qui ho corrobori, com tampoc qui ho desaprovi, simplement són sentits vitalicis. Els records tenen peus de fang I les noves vivències... Arriben des de dalt i ocupen el present, es manifesten amb colors més vius i són àgils, van i vénen... i... rius! - @llamps_i_trons - Tikwm"/> >> Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/els-meus-records-els-sento-confusos/741817 Els meus records els sento confusos. Darrera la confusió de colors satinats, colors sèpia i colors blancs i negres s'amaga la crueltat de l'experiència. El pas dels anys fets memòria aguditzen un sentit amorf i displicent que espaordeix i lamenta fets passats. Els meus records els sento confusos, i, no ha vingut ningú a demanar-me si encara són els mateixos, malgrat tot, Per què buscar raons? Per què trobar explicacions? Per què molestar-se? Els meus records els sento confusos. No obstant, reneixo a cada instant i els meus records reviscolen i naufraguen i es desorienten i s'enfonsen i esbufeguen i no troben destí que els dongui color. Els meus records els sento confusos. Han descolorit, s'han esmorteït, han perdut força i concreció. Sí, és trist, no recordo l'abans de la mateixa manera que ho visquí. Ho visquí envoltat de colors i de realitats concretes i d'ambients tancats i oberts. Els meus records els sento confusos, i, no cal fer esforços per recuperar-los. És inútil i en va, lluita perduda. Els tons sèpia i satinats els han rellevat, tintant la memòria, com si es tractés de fotos velles. He esdevingut pres del present, captiu del futur, obstacle del passat... Quan esperava reviure amb la mateixa intensitat. Els meus records els sento confusos. I segueixo sense aclarir les imatges dels records. Es van enfosquint cada hora que passa, cada dia la seva tinta es deprèn una mica, cada dia que passa, he perdut algún record. Alguna cara ja no recordo, algún fet se m'escapoleix, alguna paraula s'esvaeix. Els meus records els sento confusos, però sento que l'experiència es reforça, que els fonaments són molt avall, que creixo i creixo i la resta... se'n va avall, avall i avall i s'enfonsa en el fang de l'equitat. Em sento un gegant amb peus de fang, jo creixo amunt, els meus peus... s'enfonsen cada cop més i més... Els meus records els sento confusos i no hi ha qui ho corrobori, com tampoc qui ho desaprovi, simplement són sentits vitalicis. Els records tenen peus de fang I les noves vivències... Arriben des de dalt i ocupen el present, es manifesten amb colors més vius i són àgils, van i vénen... i... rius! - @llamps_i_trons"/>