@luralquimia: Hi havia una vegada un país que es pensava lliure. Les seves dones podien estudiar, votar, treballar, estimar, divorciar-se i decidir si volien ser mares. I el país estava orgullós de si mateix. —Mireu quant hem avançat —deia. Però les dones sabien una cosa que el país preferia no mirar. La llibertat tenia un fil. Un fil prim, gairebé invisible. Perquè una dona podia decidir sobre la seva vida, però encara mirava enrere quan caminava sola de nit. Podia vestir com volgués, però encara havia après que hi havia roba que alguns homes consideraven una invitació. Podia dir que no, però encara hi havia qui pensava que un no podia convertir-se en un sí. Podia parlar, però encara havia après a calcular quan, com i davant de qui. I mentre aquell país celebrava la seva llibertat, a l'altra banda del món hi havia dones que ni tan sols podien escollir el seu marit. Nenes convertides en esposes. Dones convertides en propietat. Cossos convertits en camps de batalla. Veus convertides en silenci. Llavors algú va dir: —Però això és com El cuento de la criada. I una dona va respondre: —No. Gilead és el conte. El que fa por és que la realitat ja havia escrit moltes de les seves pàgines abans. Les tortures no són fantasia. Les humiliacions no són fantasia. La violència sexual no és fantasia. El control sobre el cos de les dones no és fantasia. El patriarcat no necessita construir Gilead per existir. De vegades només necessita que mirem cap a un altre costat. Per això les dones que van venir abans van estirar aquell fil. Una va estirar. Després una altra. I una altra. Fins que algunes vam poder viure una mica més lliures. Però el fil continua sent fràgil. I encara hi ha dones que no poden caminar soles sense por. Encara hi ha dones que necessiten fugir. Encara hi ha nenes a qui decideixen el futur abans que puguin decidir-lo elles. Per això no hem de confondre haver guanyat llibertats amb haver acabat la lluita. La llibertat no és una porta que una vegada oberta queda oberta per sempre. És una porta que altres dones van obrir per nosaltres. I que ara ens toca mantenir oberta per les que vindran. Perquè potser aquesta és la nostra forma més antiga de resistència: una dona estenent la mà a una altra. Una dona dient: No estàs sola. I una altra contestant: No et deixaré enrere. Perquè al final, contra qualsevol Gilead, real o imaginari, la dona salva la dona. #womenempowerment#feminisme#igualdad#womansrights#derechoshumanos

LurdeFum

Open In TikTok:

Region: ES

Wednesday 26 August 2026 13:40:42 GMT