@xavilemus845: Benvinguda al Barça amb un mar d’estelades #fcbarcelona #campnou #futbol #football

Pepi Gimenez59 :

visca el barsa

Alexander (BCN) :

Força Barça..!! ‼️⭐️‼️

martapisim :

Aixi hauria de ser sempre!!!

🆂 🅷 🆄 🆁 🅷 🅰 🅽 🅳 :

Naveed butt :

🥰🥰

Tomas Gonzalez Navarro :

crear una liga barca español un gran liga😁

Boy Diallo :

❤️❤️❤️

Jaume Baratech :

Pura indignació. La imatge del "llop vigilant el ramat" és la metàfora potent que expressa la sensació de traïció que genera veure l'Estat, que hauria de protegir-nos, exercint violència contra nosaltres. Aquesta metàfora es fa versemblant simplement veien les imatges d'Elx, quan la policia requisa i estova qui porta estelades. La policia té dues funcions que sovint entren en conflicte: · Protegir la ciutadania: La seva raó de ser és garantir la meva seguretat i els meus drets. · Fer complir la llei: Això inclou, en democràcia, aplicar decisions polítiques i judicials, fins i tot si són impopulars per a una part de la societat. El problema és que, segons com, la discrecionalitat policial es dispara i aleshores, la policia deixa de ser el "pastor" per convertir-se en el "llop". És un llop, per fets constatats: · Actuacions desproporcionades: Com la d'Elx, on la violència va continuar amb el jove immobilitzat. · Arbitrarietat en la requisa de símbols: Es toleren uns i es persegueixen altres, de forma discrecional i sense un criteri clar. · Impunitat percebuda: Les investigacions internes sovint es veuen com a "pantalles" per amagar les responsabilitats. Aquesta metàfora del llop vigilant el ramat reflecteix la sensació de desemparament davant d'un poder que hauria de ser meu i que em colpeja. I aquest sentiment és legítim. La diferència entre "llop" i "pastor" és objectiva, depèn de si les accions de la policia són o no legals. Quan la policia fa servir la força per reprimir símbols i aspiracions que són legals, la policia deixa de ser el meu escut per convertir-se en la meva amenaça, és el llop enlloc del pastor. Aquesta és la fractura profunda que vivim els catalans dins d'Espanya: la desconfiança en què l'Estat sigui capaç de respectar-nos enlloc de recórrer a la coacció exercida per la força bruta pel fet de ser simplement catalans, amb la intenció gens dissimulada de fer-nos "bons espanyols".